Només ha passat una setmana, una setmana!, des de la presentació passada. I sento com si fes ja un mes. Factor de lorentz = 4 ..??
Han passat tantes coses en l’última setmana… dimecres, presentació de l’exercise week amb el grup de HASYLAB, assimilació del petit fracàs, “despedida” amb el Nikola, dijous viatge exprés a BCN – breu estada a casa, nits de festa amb en pimo i els colegues, impressionant concert de Coldplay, dinar amb tota la família (nebots inclosos!) i dissabte després del dinar tornada cap a Hamburg-, diumenge de relax, dilluns i dimarts de LOCURA treballant incomptables hores, fent horaris bojos; avui he acabat la presentació a les 7AM, ara encara em queda acabar el report i preparar la xerrada. Però què collons… no hay dolor o què? Reconec que aquest viatge és i ha estat una oportunitat única; “2 mesos a l’estranger estudiant i treballant en física i a sobre et paguen! Què més vols?” Vull dormir!… dèficit de l’última setmana aprox. = – 24 hores de son. Vull acabar amb això! Dios, m’està matant. I que consti que ho tornaria a fer i blabla, amb els ulls tancats. Però crec que necessitaré uns quants dies de dormir molt per recuperar-me.
//
I a sobre veus a certs grups de gent que, havent de preparar o no la presentació, continuen estant de farra (avui hem tingut un altre mail sobre “Intolerable behavior”), i em toca una mica la moral… fins les 2am fent un escàndol que se sent en tot l’edifici. El Carlos em diu: “Cuánta rabia contenida!” … No, és simplement que hi ha molto figliodeputa suelto.
Petons a tots, see you soon!
Albert
anims Bro!, que ja s’acaba!!!
fuck them!